Ernst Tugendhat va néixer a Brno (República Txeca) el 1930. La seva família, d’origen jueu, va emigrar a Veneçuela quan els nazis arribaven al seu país i així es va salvar dels camps de concentració del règim de Hitler. Amb tan sols 15 anys, va ingressar a la prestigiosa Universitat de Stanford, on va estudiar llengües clàssiques. L’any 1949 va continuar els seus estudis de filologia i filosofia a Friburg/Brisgovia, on va obtenir el grau de Doctor. Va estudiar amb prestigiosos mestres, entre ells Karl Jaspers i Martin Heidegger. Va ser catedràtic de Filosofia a la Universitat de Heidelberg i a la Universitat Lliure de Berlín (1966 a 1992). En els anys de les revoltes estudiantils a Alemanya, va prendre posicions que trencaven els esquemes de les autoritats acadèmiques. Durant els últims anys ha continuat el seu ensenyament com a professor visitant a la Pontificia Universidad Católica de Chile, a les Universitats de Viena, Praga, Zurich, Hamburg i Londres. Apassionat del pensament de Heidegger, és un dels filòsofs més reconeguts de l’actualitat.

Les seves publicacions són nombroses, i entre elles destaquem: Egocentricidad y Mística (2004), Problemas (2002), El Llibre del Manel i la Camil·la (2002) [cast.: El libro de Manuel y Camila, 2001], Lecciones de Ética (2001), Ser-Verdad-Acción. Ensayos filosóficos (1998) i Diálogo en Leticia (1999).