El rerefons filosòfic del conservadorisme i del neoconservadorisme

.Les Jornades van tenir lloc a la Facultat de Lletres durant els mesos de novembre i desembre del 2006.

L’objectiu de les Jornades era el d’aprofundir en l’estudi del transfons intel·lectual d’un dels principals corrents ideològics actuals, explicant els fonaments filosòfics del neoconservadorisme, estudiant els arguments que esgrimeixen els filòsofs inspiradors del neoconservadorisme, contrastant la lectura que fan els filòsofs inspiradors del neoconservadorisme de certs autors clàssics de la filosofia i contrastant el neoconservadorisme amb el conservadorisme clàssic, amb el qual presenten una relació difusa o tensa, i amb el liberalisme polític. 

El programa de les Jornades va ser el següent:

TALLER 
Divendres 10 de novembre

  • Algunes dificultats del conservadorisme a propòsit de M. Oakeshott, per Joan Vergés (UdG)
  • Carl Schmitt, intèrpret de Hobbes: ús o abús?, per Josep Olesti (UdG)
  • Leo Strauss i la superació de l’horitzó liberal (1932-1935), per Josep M. Ruiz-Simon (UdG)
  • Sobre Ernst Jünger, la màquina i els símbols, per Ramon Alcoberro (UdG)
  • La discussió entre A. Kojève i L. Strauss, per Josep Maria Esquirol
  • Cons contra neocons: el retorn de Fukuyama, per Josep Maria Terricabras (UdG)

CONFERÈNCIES 
Dimarts, 21 de novembre

Dijous, 30 de novembre

Dimarts, 5 de desembre

  • Neoconservatism-a new radicalism on the Right, per John Gray (London School of Economics and Political Science)

Divendres, 16 de març del 2007

  • Tres conservadurismos, per Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (Membre de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas)

Les ponències es van publicar en el llibre Cons i neocons: el rerefons filosòfic.Vegeu-ne aquí el recull de premsa.