Aquest estudi constitueix l’intent de concentrar en poques pàgines el «pathos» de tota una vida.

Així comença Panikkar, ja en la vellesa, el llibre resultat de tota una vida, aparegut significativament al tombant de segle, que no és sinó, una madura i renovada confessió de fe cristiana d’un caminant que porta la modernitat secular, l’hinduisme i el buddhisme a les butxaques. Escrit originalment en italià, per arribar més fàcilment als ambients romans i del Vaticà, es tradueix de seguida al castellà, anglès, alemany, francès, fins hi tot al tàmil i xinès, tot assolint un important ressò.

• Raimon Panikkar, La plenitud del hombre. Una cristofania, Siruela, Madrid, 1999, 20044 [revisada], ara dins Una cristofania (Opera Omnia Raimon Panikkar, III.2), Fragmenta, Barcelona, 2020, p. 161-413.

Aquest és el text que hem escollit pel nostre studium d’enguany i que Panikkar dedica:

A tots els qui peregrinen encara pels camps de la temporalitat amb l’esperança de viure plenament en la llum.

En el Prefaci (p. 166-167) ens diu que:

Com més es gosa caminar per senders nous, més necessari resulta estar arrelat en la pròpia tradició i obert a les altres, que ens fan conscients del fet que no estem sols i ens permeten arribar a una visió més àmplia de la realitat. […]

Se m’ha preguntat per què he escrit aquest llibre amb tant interès. Abans de tot, he de dir que per aprofundir en la fe que m’ha estat donada, sotmetent les meves intuïcions a l’examen crític de l’intel·lecte i de la saviesa de la tradició. […]

Aquest estudi també s’adreça a aquells lectors pels quals el nom de Crist no té un significat particular, ja sigui perquè pertanyen a altres cultures o perquè l’han eliminat del seu interès per motius diversos. […] A aquests lectors no els diem que Crist és la plenitud de vida, sinó que aquesta Plenitud, que té tants noms, en la tradició cristiana és anomenada Jesús el Crist.

Ja cap al final del text (p. 376):

Es fa necessari un canvi de perspectiva per als cristians, perquè una veritable comprensió entre les diverses religions no pot ser mai un camí de direcció única. Tot l’esforç per comprendre allò que els cristians anomenen Crist en l’àmbit de les altres religions s’ha de posar en relació amb la problemàtica que gira al voltant d’Īśvara, de la naturalesa del Buddha, del Qur’ān, de la Torah, del Qi, del Kami, del Dharma, del Dao, però també de la Veritat, la Justícia, la Pau i tants altres símbols.

Tot un repte que entomem amb entusiasme —literalment: ‘posseïts pels déus’. Per fer-ho ens ajudem amb alguna lectura complementària. D’entrada proposem diversos textos de Panikkar, inclosos ja en l’edició de la seva Opera Omnia, disposats cronològicament com a pedres en el camí, tot seguint el seu periple existencial:

• «Pròleg» a Jean Guitton, La Virgen María, Rialp [Patmos, 14], 1952; ara com a «El misteri de Maria», dins Espiritualitat, el camí de la Vida (Opera Omnia Raimon Panikkar, I.2), Fragmenta, Barcelona, 2012, p. 149-165.
• «L’eucaristia i la resurrecció de la carn» [1963], dins La tradició cristiana (Opera Omnia Raimon Panikkar, III.1), Fragmenta, Barcelona, 2018, p. 255-269. Comunicació de maig de 1952 en ocasió del Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona.
• «Meditació sobre Melquisedec» [1959], dins Religió i religions (Opera Omnia Raimon Panikkar, II), Fragmenta, Barcelona, 2011, p. 207-225.
• «La missa com a consecratio temporis. La tempiternitat» [1961], dins La tradició cristiana (OORP, III.1), p. 271-294.
• La Trinitat. Una experiència humana primordial [1970], ara dins Visió trinitària i cosmoteàndrica: Déu, home, cosmos (Opera Omnia Raimon Panikkar, VIII), Fragmenta, Barcelona, 2011, p. 47-126.
• «El Crist còsmic: un aspecte negligit pel catolicisme modern» [1998], dins Una cristofania (Opera Omnia Raimon Panikkar, III.2), Fragmenta, Barcelona, 2020, p. 63-74.

Molt recomanable és el text —citat per Panikkar— d’Alan Watts, sacerdot anglicà que ja havia transitat pel buddhisme, hinduisme i taoisme, i que es gira vers el catolicisme per la centralitat del culte que s’hi dóna, amb aquesta intensa i suggeridora mirada a l’Any litúrgic preconciliar, que no deixa indiferent ningú:

• Alan Watts, Mito y ritual en el cristianismo [1953], Kairós, Barcelona, 1997.

I en aquest sentit, l’esplèndida lliçó inaugural del curs 2000-2001 de la Fundació Maragall del nostrat gironí (poeta, pintor, dramaturg, traductor, periodista, crític literari…):

• Narcís Comadira, L’Any litúrgic com a obra d’art total, Fundació Joan Maragall [Quaderns, 54], Barcelona, 2001. Aquí disponible el quadern en PDF

Aquí trobareu el programa del seminari, en el qual posem el text objecte del nostre studium, en diàleg amb diversos autors contemporanis que també es qüestionen sobre la «identitat cristiana» en el món d’avui, des de diverses perspectives i no necessàriament des de la fe: Joan Maragall, Vladimir Lossky, Time Rice, François Jullien, Elaine Pagels, Hugo Mujica, Pablo d’Ors, Mario Satz, Abdelmumin Aya, Paul F. Knitter, Thich Nhat Hanh, Pierre Teilhard de Chardin, David Jou, Carl Gustav Jung…

A banda d’altres textos de Raimon Panikkar, l’editorial Fragmenta segueix amb el projecte de l’edició catalana de l’Opera Omnia que podeu veure aquí, junt amb molts i diversos materials, com una extensa videoteca d’actes diversos sobre la seva figura i obra.