Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911), conegut popularment com a poeta, és també autor d’assajos d’interès ideològic, cultural i polític, i de traduccions. D’esperit romàntic i partícip del moviment modernista, la seva teoria de la “paraula viva” en poesia no tan sols té una significació estètica sinó també humana, ja que entén el fet poètic com a manifestació natural, no elitista, pròxima a la societat i capaç d’influir-hi. La seva producció poètica compta amb poemes tan difosos com Cant espiritual, El cant de la senyera, La vaca cega, La sardana, Oda a Espanya i El comte Arnau. Destaquen les seves traduccions de Goethe, Novalis, Píndar, Homer i Nietzsche. Arran de la crisi de la Setmana Tràgica (1909), i gairebé sol entre els intel·lectuals, reacciona amb els articles Ah, Barcelona…, La ciutat del perdó i L’església cremada, insistint en la part de responsabilitat que pertoca a la burgesia catalana. Proclamat Mestre en Gai Saber (1904), fou membre fundador de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Girona, 25 i 26 de novembre del 2010
(Cliqueu aquí per baixar-vos el programa en pdf)
Dijous, 25 de novembre
Divendres, 26 de novembre
En aquest enllaç podreu accedir a tots els enregistraments de les conferències sobre Joan Maragall que van tenir lloc al Simposi.
Dijous, 25 de novembre
Cliqueu aquí per veure el vídeo de les comunicacions.
L’any 2011 es va publicar el llibre Joan Maragall: paraula i pensament, on alguns dels millors especialistes, nacionals i internacionals, examinen la seva obra, la interpreten i reinterpreten, i tots ells posen de manifest que, per a Maragall, tot comença amb la paraula, una paraula concreta, directa, una paraula que és alhora pensament i experiència vital.
Clicant aquí podreu llegir l’article de Ricard Torrents publicat a la revista Quaderns de la Fundació Joan Maragall, nº 101, desembre del 2012.
Cliqueu aquí per llegir el recull de premsa del Simposi Maragall.