Lluís A. Santaló va néixer a Girona el 1911, però va passar la major part de la seva vida a Buenos Aires, on va continuar amb èxit els seus estudis i investigacions en el camp de la matemàtica fins a la seva mort l’any 2001.

Doctorat en Cincies Matemàtiques a Madrid, estudià després a Hamburg, Xicago, Princeton i París. Des de la seva arribada a l’Argentina va ser professor a diferents universitats del país (Rosario, La Plata, Buenos Aires) on gaudía d’un gran prestigi com a innovador de l’ensenyament.

Lluís A. Santaló va mostrar sempre una gran preocupació pels temes pedagògics i per la docència de les matemàtiques i de les ciències. En aquest sentit, ha participat activament en la renovació general de l’ensenyament de les matemàtiques, sobretot al nivell de secundària, i va ser president del Interamerican Committee for Mathematical Education. A més va ser Membre Titular de l’Academia Nacional de Educación de Buenos Aires.

Pel que fa a la seva faceta d’investigador, va ser autor de més de 130 treballs originals d’investigació publicats a revistes científiques d’arreu del món, a més de llibres i monografies sobre diferents dominis de la matemàtica. Va ser reconegut com a un dels grans geòmetres del segle (Integral Geometry and Geometric Probability(1976)), però, a més, va fer contribucions originals a la teoria del camp unificat i estudis sobre la història de la matemàtica.

Degut a la seva gran aportació a la matemàtica, reconeguda internacionalment, el professor Santaló va rebre un gran nombre de reconeixements i títols honorífics. Va ser Acadèmic Corresponent de les Acadèmies Nacionals de Ciències de Lima (1945), Madrid (1955), Buenos Aires (1960), Córdoba (Argentina)(1961), i Xile (1986); va ser Doctor Honoris Causa per nombroses universitats; li van ser atorgats el Primer Premio Nacional de Cultura de la República Argentina (1954), el Premio Mibashan (1968), el Premio de la Fundación Severo Vaccaro (bienni 1977-79), el Príncipe de Asturias de Investigación  Científica y Técnica (1983), la Medalla Narcís Monturiol a la Ciència i a la Tècnica (1984), i el Premio Interamericano de Ciencias “Bernardo Houssay” (1986).

Lluís A. Santaló va ser, en definitiva, “ejemplo de una vida consagrada enteramente a la ciencia sin prisas y sin pausas, sin exageraciones ni claudicaciones” (Revista de la Union Matemática Argentina).