Giorgio Agamben

Giorgio Agamben (Roma, 1942) és una de les principals figures de la filosofia europea i de la teoria política radical. En els últims anys ha estat reconegut com un dels pensadors més provocadors i imaginatius en la filosofia contemporània i la teoria política, més concretament, en els conceptes de poder, sobirania i estat d’excepció. Seguint l’exemple de Foucault, analitzà la relació de l’estructura política amb el que ell anomena “vida nua” i com la particular naturalesa d’aquesta relació pot fer possible en la contemporaneïtat la monstruosa realitat dels camps de concentració. Ha estat responsable de l’edició italiana de l’obra completa de Walter Benjamin, de qui és un dels principals exegetes.

Ha estat professor visitant en diverses universitats als Estats Units d’Amèrica i va ser Director de Programes al Collège International de París. Agamben va ser protagonista polèmic quan es va negar a sotmetre’s a la “biopolitical tattooing” sol·licitada pel Departament d’Immigració per a l’ingrés als EUA arran dels atemptats de l’11 de setembre de 2001.

Recull de premsa

Publicació

Les lliçons de Giorgio Agamben s’han publicat amb el títol Arqueologia de la política (Arcàdia Editorial, octubre del 2019). El llibre recull les sessions que Agamben va obrir amb un apunt metodològic: fer de l’arqueologia la via d’accés al present. Aquesta disciplina, que li permet anar al moment d’emergència d’un determinat fenomen i dibuixar-ne la genealogia fins avui, traçarà el camí de les seves reflexions. Conceptes com «crisi», «identitat», «ordre», «voluntat», «a priori històric», «ús» o «política» troben en aquestes pàgines una nova potencialitat en allò que Agamben defineix com a antropogènesi, és a dir, l’esdevenir humà de l’home.

La filosofia, per a Agamben, és una intensitat que pot travessar i donar vida a qualsevol àmbit. Aquest llibre n’és una prova.

Llegiu aquí l’article d’Ignasi Aragay “Els okupes i els monjos franciscans”, publicat al diari ARA el 9 de novembre del 2019, el de Jaume Claret “La força de la paraula”, publicat també al diari ARA l’1 de febrer del 2020, i el de Joan Cuscó “Coneixer per transformar”, publicat al 3de8 el 9 d’abril del 2020.