La religió, pot aportar res a la democràcia?

El divendres 3 de març del 2017 va tenir lloc, a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona i a l’Auditori Josep Irla de la Generalitat de Catalunya a Girona, la jornada La religió, pot aportar res a la democràcia?

La jornada va tenir dues parts ben diferenciades, una de caràcter acadèmic i l’altra de caràcter més aviat cívic. A les 9.30h es van presentar els resultats de l’estudi sobre Diversitat religiosa i laïcitat a les escoles i hospitals de la ciutat de Girona que va elaborar el Grup de Recerca de la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona, finançat amb l’ajut RELIG 2015 per la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. A continuació, Rafael Díaz-Salazar (Universidad Complutense de Madrid) i Montserrat Coll Calaf (ex-Directora General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya 2004-10) van presentar dues ponències (Religiones públicas para la democracia laicaAportacions de la religió a la cultura democràtica, respectivament) i a la tarda una sèrie d’especialistes en l’estudi de la diversitat religiosa van defensar una comunicació. 

En la segona part de la jornada va tenir lloc una taula rodona (vegeu-la) on hi van prendre part Antoni Puigverd (periodista), Mar Griera (sociòloga, UAB) i Manuel Delgado (antropòleg, UB). Atès que l’objectiu de la taula rodona era traslladar el debat a la ciutat de Girona, l’activitat es va fer a l’Auditori Josep Irla de la Generalitat de Catalunya (Plaça Pompeu Fabra, 1 - Girona), a les 19.00h.

El projecte de recerca va abordar una sèrie de qüestions relacionades amb la societat democràtica i la participació en ella de les religions: Un Estat laic ha de mantenir una actitud de no-indiferència envers les religions? Les religions, poden fer cap aportació positiva al funcionament de la societat democràtica?  Si en podem esperar aportacions positives, les institucions haurien de fomentar o facilitar-ne el culte? Se les hauria de fer (més) visibles? En un context polític democràtic, liberal i pluralista com Catalunya, és bo que les confessions religioses tinguin facilitats per part de les institucions per tal de fer-se presents en l’esfera pública? A la ciutat de Girona, en dues institucions tan importants com l’escola i els hospitals, quina actitud respecte a la diversitat religiosa es detecta?

Vegeu els articles apareguts al Diari de Girona i a El Punt Avui sobre aquest informe.