El curs va ser una primera aproximació a la saviesa filosòfica de l’Índia, tot i partint dels textos fonamentals de la revelació vèdica —els Veda, les Upaniṣad i la gran síntesi hindú de la Bhagavad-Gītā— on queden dibuixats els principis fonamentals de la cosmovisió índica: la ignorància (avidyā) respecte de qui som, ens té presoners amb l’errònia i dolorosa (duḥkha) identificació de cos-ment, tot i caient en la il·lusió (māyā) de prendre les aparences per la realitat; això, ens porta a actuar (karma) compulsivament moguts pel desig (kāma), que ens manté lligats a la interminable espiral de naixement i mort (saṃsāra); però amb la discriminació (viveka) i el coneixement (jñāna), seguint el camí de la unió (yoga), el si-mateix (ātman) tot i adonant-se’n, pot despertar (buddha) i alliberar-se (mokṣa, nirvāṇa).

Com tota tradició filosòfica el pensament índic també desplega una ontologia, epistemologia, antropologia, ètica, política, estètica… Veurem la formació de les escoles ortodoxes del hinduisme: nyāya, vaiśeṣika, sāṃkhya, yoga, mīmāṃsā i vedānta; com també de les heterodoxes: cārvāka, jainisme i en especial el buddhisme, des del Buddha de les Quatre Nobles Veritats, fins l’aparició dels buddhismes theravadā i mahāyāna.

Es va fer un tast dels grans mestres de la tradició adual (advaita), el buddhista Nāgārjuna, el vedàntic śaṅkara i el tàntric Abhinavagupta, per acabar amb una breu visió del neohinduisme i dels savis vedantins contemporanis Ramana Maharshi i Sri Aurobindo.

Cliqueu aquí per a més informació sobre el curs.