Patrick Harpur: La mirada anterior i interior. El foc secret dels filòsofs

Hi ha altres mons, però són en aquest.

Paul Éluard

Ara tinc una quàdruple visió,
I una quàdruple visió m’és donada;
​​​​​És quàdruple en el meu suprem gaudi
I triple en la nit de suau repòs.
I Sempre doble. Déu nos en guard
de la visió Única i el somni de Newton!

 William Blake

La «materia verdadera» es el fuego secreto de los filósofos, según los alquimistas. Pero el fuego secreto va mucho más allá de la alquimia. Fue un secreto transmitido desde la antigüedad —desde Orfeo, desde Moisés, desde Hermes Trimegisto, dicen— en una larga serie de eslabones que constituían lo que los filósofos llamaban la Cadena Áurea. Esta augusta sucesión de filósofos encarnó una tradición que nosotros hemos ignorado o etiquetado como «esotérica», incluso «arcana», pero que sigue discurriendo como una vena de mercurio por debajo de la cultura occidental, surgiendo de las sombras en épocas de intensos cambios culturales. […]

Es habitual —casi universal fuera de nuestra cultura—entender que el cuerpo físico es también «sutil» y que, por lo tanto, puede fácilmente ser llevado al Otro mundo porque no es básicamente algo material. Es una peculiaridad estrictamente occidental confundir lo físico con lo que es literalmente real. Es el resultado de la polarización cristiana entre alma y cuerpo. Fuera del cristianismo y de otras religiones monoteístas, el alma es casi material, como el cuerpo es casi espiritual, y ambos forman un todo «daimónico». Somos organismos fluidos que pasamos fácilmente de este mundo al otro, de la vida a la muerte. […]  El Otro Mundo, que nos rodea por completo, nos parecería un paraíso terrenal si simplemente limpiáramos «las puertas de la percepción», como dice Blake, y viéramos el mundo como realmente es, «infinito».

  • Patrick Harpur, El fuego secreto de los filósofos. Una historia de la imaginación, trad. Fernando Almansa, Atalanta, Vilaür (Girona), 2006, 20206, p. 21, 59.

Patrick Harpur (Windsor, Anglaterra, 1950), viu actualment a Dorchester, es va llicenciar en Literatura Anglesa Clàssica a Cambridge. Viatjà per Àfrica i treballà en una editorial anglesa, però ho va deixar el 1982 per dedicar-se a escriure.

En el text d’aquest curs, Patrick Harpur, partint de camps tan heterogenis com la filosofia i la mitologia grega, la poesia romàntica, l’alquímia, la psicologia junguiana, la màgia renaixentista, el xamanisme, la ciència moderna, els relats de fades i fantasmes, la nàusea de Darwin o la magdalena de Proust… ens mostra una història de la Imaginació, un itinerari fascinant i coherent en la cultura occidental, en aquelles èpoques en les quals s’ha volgut dotar el món amb un sentit format a través d’imatges simbòliques.

Amb intel·ligència, Harpur sacseja els rígids «mites» que han governat els darrers segles el nostre univers racional per recordar-nos l’existència d’una altra manera diametralment oposada de veure el món que consisteix a saber també contemplar les coses des de l’ull intern de la Imaginació; doncs el secret d’aquesta singular història descansa, sobretot, a comprendre aquesta subtil manera metafòrica d’observar la realitat, tot i tractar-se d’una visió que l’ortodòxia moderna sempre ha volgut marginar.

El foc secret dels filòsofs [2002] acaba formant una trilogia amb dos altres assaigs de Harpur, amb traducció castellana a Atalanta: Realitat daimònica. Una guia de camp per a l’Altre Món [1995] i La tradició oculta de l’ànima [2011]. Enllaçats amb la gràcil cinta de la seva novel·la (assaig) que transita per la tradició alquímica: Mercurius, o el matrimoni de Cel i Terra [1990], text que s’ha convertit en un llibre de culte.

Com a lectura complementària proposem el text de Luis Racionero, finalista en el V Premi Anagrama d’Assaig (1976), escrit després de la immersió en la revolució cultural dels ’60 durant la seva estada a Berkeley-Califòrnia (1968-71), una obra que va ser llegida amb passió i que va obrir moltes portes als joves de la contracultura dels ’70 d’aquest país, de la qual ell mateix va ser un membre actiu. Text de llarg recorregut, reeditat fins avui.

El «underground» es la tradición del pensamiento heterodoxo que corre paralela y subterránea a lo largo de toda la historia de Occidente. De esta tradición universalista, antiautoritaria, comunal, libertaria y descentralizante emergió en la década de los sesenta la «contracultura», que se caracterizó formalmente por su énfasis en la música rock, las drogas psicodélicas, la comunas y la filosofía oriental y hermética. […] Tres son las corrientes que nutren el caudal ideológico del «underground» que se exponen: la filosofía individualista (románticos, anarquistas, la ética amoral [Hesse], la imaginación [Blake], la rebelión), las filosofías orientales (zen, yoga taoísmo, sufismo, tantrismo, misticismo/física moderna) i la filosofía psicodélica (el viaje, chamanismo [Castaneda], crítica a la inmaculada percepción, racionalismo/poder, la mente como energía). […] Cuando las condiciones sean menos represivas, la gran tradición «underground» aflorará otra vez y se encarnará en un movimiento formalmente distinto de la «contracultura» de los sesenta, pero cuyas bases filosóficas serán similares.

  • Luis Racionero, Filosofías del underground, Anagrama, Barcelona, 1977, última edició 2020, p. 14, 16, 21-22.

Aquí trobareu el programa del seminari, en el qual posem el text, objecte del nostre studium, en diàleg amb diversos autors: Octavio Paz, Carlos Castaneda, Raimon Panikkar, Eugeni Trias, Lévi-Strauss, Jordi Pigem, Leonard Cohen, Henry Corbin, Óscar Figueroa, Roger Mas, Henry Miller, Apel·les Mestres, Norman O. Brown…

 Ressenyes, articles i entrevistes de la premsa escrita: