La nostra tesi és, bàsicament, que la consciència és multidimensional, o que està aparentment composada per diversos nivells; que cada escola important de psicologia, psicoteràpia i religió es centra en un nivell diferent; és a dir, que aquestes escoles no són contradictòries sinó complementàries, i cada enfocament és més o menys correcte i vàlid, aplicat al seu propi nivell. D’aquesta forma, es pot dur a terme una autèntica síntesi dels enfocaments principals de la consciència; síntesi, i no eclecticisme, que avaluï per igual les introspeccions de Freud, Jung, Maslow… i altres psicòlegs destacats, així com també las dels grans savis espirituals des de Buddha fins Krishnamurti.

• Ken Wilber, El espectro de la conciencia [1977], Kairós, Barcelona, 1990, p. 11-12.

Un jove i entusiasta Wilber escriu això en el seu primer assaig, que és en essència el projecte de tota la seva obra posterior, i de fet de la psicologia transpersonal tal i com expressa l’acta fundacional: el Journal of transpersonal psychology de 1969, que «s’autodefineix pel seu interès en la publicació d’investigacions teòriques i aplicades, treballs empírics i estudis sobre el processos, valors i estats transpersonals, la consciència unitiva, les meta-necessitats, les experiències cim, l’èxtasi, l’experiència mística, […] les teories i pràctiques de la meditació, els camins espirituals, la compassió, la cooperació transpersonal, la realització i actualització transpersonals». Noms com Maslow, Grof, Goleman, Vaughan, Walsh, Tart… participen en aquesta «quarta força» de la psicologia occidental de la que Wilber n’acabarà sent un dels seus màxims representants —després de l’emergència la psicologia humanista, la «tercera força», iniciada a principis dels ‘60 pel mateix Abraham Maslow, entre d’altres.

Però, al nostre país ens arribarà primer el seu segon llibre, una resumida versió del primer més accessible i adreçada a un públic general:

• La conciencia sin fronteras. Aproximaciones de Oriente y Occidente al crecimiento personal [1979], Kairós, Barcelona, 1985.

L’editorial Kairós —fundada per Salvador Pániker, germà de Raimon Panikkar, i dirigida actualment per Agustí Pániker— des de llavors ha anat publicant la pràctica totalitat de la seva obra, i aquest primer llibre s’ha anat reeditant fins avui mateix, un llibre que en paraules del mateix Agustí és un dels més populars i venuts de l’editorial, un autèntic betseller del que fins i tot n’han fet una traducció catalana: La consciència sense fronteres. Aproximacions d’Orient i Occident al creixement personal, Kairós, Barcelona, 2013. Vegeu les obres de Wilber a l’editorial Kairós.

El treball d’aquest seminari, però, té com a objecte el seu tercer llibre, amb l’acompanyament i complement del quart, respectivament l’ontogènia (individu) i filogènia (humanitat) de l’evolució humana:

• El proyecto Atman. Una visión transpersonal del desarrollo humano [1981], Kairós, Barcelona, 1989, 19962
• Después del Eden. Una visión transpersonal de la evolución humana [1982], Kairós, Barcelona, 1995, 20082.

El projecte Atman, objecte del nostre estudi meditat, és una esforçada, densa, esquemàtica i penetrant síntesi on es vol integrar, per una banda tots els treballs de la psicologia evolutiva occidentals —Freud (personalitat), Piaget (intel·ligència), Kohlberg (moralitat), Maslow (necessitats), Loevinger (identitat), etc.— per explicar el creixement de l’individu fins l’edat adulta, i per l’altra totes les aportacions dels savis i místics de les diverses tradicions de saviesa, pioners i avantguarda de la consciència, que ens indiquen que som a mig camí i que després de conquerir les dimensions pre-personals i personals se’ns obren les dimensions trans-personals. Aquests herois de l’esperit són els que ens donen notícia dels regnes transpersonals als quals estem cridats: «misticisme de la natura» del xaman i yogui; «misticisme teista» del sant; «misticisme de la unicitat-vacuïtat» del savi, que ens obre les portes a la realització adual (advaita), «misticisme integral» d’un sol sabor on «Tot és en tots». Per aquesta descripció Wilber es recolza tant en les savis i místics d’Orient com d’Occident, molt coincidents malgrat els diversos llenguatges, pràctiques i mètodes (camins) contemplatius.

A Després de l’Edèn, que ens serveix de lectura complementària, Wilber dibuixa les èpoques, eons, etapes que marquen el desplegament de la consciència humana al llarg de la historia, tot i seguint diverses línies d’una tradició que ve de lluny: sant Agustí, Joaquim de Fiore, Vico, Herder, Hegel, Compte, Teilhard de Chardin, Aurobindo, Gebser, Neumann, Campbell, Habermas, Foucault, Trias, el mateix Panikkar, etc. Recollint aquestes línies, marca les etapes arcaica, màgica, mítica, racional, ben explicitades per la tradició occidental, albirant les possibles edats a venir, seguint sobretot l’hinduisme i buddhisme, però també el cristianisme.

El moviment que condueix de la matèria fins al cos i des d’aquest fins la ment, l’ànima i l’esperit, constitueix l’esquelet abstracte complet de la història —des de l’alfa fins l’omega. Aquest llibre, però, s’ocupa exclusivament del desenvolupament des de la natura fins el cos i, des d’aquest, fins la ment primerenca i la ment avançada. Ja que aquest és, des del punt de vista global, el punt culminant que ha aconseguit la consciència humana mitjana fins l’actual moment històric. Com va dir Plotí, nosaltres de moment només hem evolucionat a mitges. […] Però hem de tenir en compte que en cadascun dels estadis de la nostra evolució passada hi va haver individus considerablement més evolucionats que la resta, que van aconseguir endinsar-se en els dominis més elevats dels regnes supra-conscients: profetes, sants, xamans, savis, místics… la veritable avantguarda evolutiva de la consciència humana. (p. 29)

La distància que hi ha entre els homes i els déus no és més gran que la que hi ha entre l’home i les bèsties. Ja hem fet el primer salt i no hi ha cap raó per a suposar que no puguem acabant fent el segon. Com molt bé sabien Aurobindo i Teilhard de Chardin, el futur de la humanitat és la consciència de Déu. (p. 9)

Aquí podeu trobar la programació del curs i també les Lectures Fons Raimon Panikkar: «Ken Wilber - Raimon Panikkar: convergències».