.Estic convençut que els que quan senten parlar per primera vegada de física quàntica no s’escandalitzen, és que no l’han entesa.

No existeix cap mena de partícula amb un caràcter ben definit. Les partícules materials aïllades són abstraccions.

No hi ha cap fenomen que sigui fenomen si no és un fenomen observat.

                                                                                                                                                                Niels Bohr

La teoria quàntica ens va obligar acceptar el fet que no podem descompondre el món en unitats mínimes que existeixen independentment. A mesura que passem dels objectes macroscòpics als àtoms i a les partícules subatòmiques, la naturalesa no ens mostra blocs de construcció aïllats, sinó que apareix com una complexa xarxa de relacions que vinculen les diverses parts d’un tot unificat. El comportament de cada part està determinat per les seves connexions no locals amb el tot.

En la nova física, els fenòmens observats només es poden entendre com a connexions, o correlacions, entre diversos processos d’observació i de mesura, i al final d’aquesta cadena sempre hi ha la consciència de l’observador. La meva decisió conscient de com observar, per exemple un electró, determinarà fins a cert punt les propietats d’aquest electró.

                                                                                                                                                                  Fritjof Capra

En aquest curs vam voler endinsar-nos, en la mesura del possible, en la descripció que fa del món la nova física, sobretot la teoria de la relativitat i la física quàntica, i en tots aquells interrogants que aquesta provoca respecte al què és la matèria, la realitat, el coneixement, la ciència, la relació entre subjecte i objecte, la ment…

Com a lectura prèvia es va proposar el popular, tot i que molt criticat:

• Capra, Fritjof (2007). El Tao de la física. Una exploración de los paralelismos entre la física moderna y el misticismo oriental [1975]. Málaga: Sirio.

El mateix autor ha anat fent correccions al text en les diverses edicions, sobretot als 25 anys (text castellà referenciat) i 35 anys (en anglès) de la seva primera edició.

Malgrat les crítiques, sobretot en els paral·lelismes amb la mística oriental, segueix sent una molt bona introducció pel que fa a la descripció i explicació que fa de l’aparició d’aquesta nova física i les seves característiques.

Com a contrapunt també es va proposar:

• Heisenberg, Schödinger. Einstein, Jeans, Planck, Pauli, Eddington, Cuestiones cuánticas. Escritos místicos de los físicos más famosos del mundo. Wilber, Ken  (ed.). Barcelona: Kairós, 1987.

Demolidor i aclaridor pròleg de Ken Wilber, i uns textos de gran alçada filosòfica dels físics de la nova física.

Però el text amb el que es va treballar durant el curs va ser:

• Ricard, Matthieu i Thuan, Trinh Xuan (2001). El infinito en la palma de la mano. Un diálogo entre la ciencia moderna y la filosofía budista. Barcelona: Urano.

Bonic, estimulant i aprofundit diàleg entre Matthieu Ricard (europeu, biòleg i d’educació laica que es fa monjo buddhista tibetà) i Trinh Xuan Thuan (vietnamita de cultura buddhista que emigra a Europa i després a Estats Units per fer-se astrofísic). Un curiós diàleg intercultural amb peculiars transvasaments.

Aquí trobareu el programa del curs. Vegeu també el suggeridor article «Religió i ciència» de Lluís Racionero (la Vanguardia, 15 de gener de 2016).