L’experiència vèdica potser pot refrescar la memòria d’un home sobre la seva vida a la terra; li pot recordar que ell, igual que els seus avantpassats, ha acumulat les experiències més extraordinàries i ha arribat a una profunditat de visió, sentiment i vida que ara necessita redescobrir urgentment si vol fer front amb èxit a les onades de l’oceà de la tecnologia, la ciència i altres mecanismes moderns que amenacen la seva supervivència mateixa.

L’home és un ésser que celebra. La celebració transmet un sentiment de solidaritat còsmica, de fraternitat humana i sovint d’un acompanyament diví a causa del qual totes les nostres accions són litúrgiques, significatives i expressives, de manera que expressen el que és ara i creen el que està a punt de ser. La celebració és la consciència dels ritmes de la vida i l’observança festiva de la seva freqüent repetició.

Hi ha dues pràctiques que es podrien recomanar. L’una és el silenci i la calma totals, el buit i el no-res, l’eliminació activa de tots els obstacles per deixar que l’Esperit actuï sense destorbs. L’altra pràctica és la tradicional pregària del matí i del vespre, feta de lloança i que sorgeix d’una barreja de temor i esperança, de contemplació i impuls vers l’acció. Aquesta pregària és humana i concreta. Integra en ella mateixa tots els aspectes de la vida humana a la terra.

                                                                                                                                                       Raimon Panikkar

Ensopeguem amb la mateixa pedra i com el curs passat ens tornem a posar davant d’un altre gran text (1.100 pàgines) del nostre mestre de Tavertet:

• Panikkar, Raimon (2014).  L’experiència vèdica. Mantramanjarī. Antologia dels Veda per a l’home modern i la celebració contemporània [1977]. (Opera Omnia Raimon Panikkar IV.1). Barcelona: Fragmenta.

Únic, singular, immens, vast, selvàtic, profund, intens, suggestiu, il·luminador, revelador… però de lectura engrescadora i gratificant.

Els Veda són un dels corpus de literatura religiosa més antics de la humanitat, i constitueixen, a més, un dels primers documents literaris de l’Índia (entre el 2000 i el 1000 aC). Es tracta d’una de les manifestacions més fascinants de l’Esperit, segons el parer de Raimon Panikkar. L’epifania vèdica forma part del patrimoni de la humanitat. Per això, la millor manera de posar-se al servei de la seva funció més profunda és compartir-la amb un esperit de fraternitat amb el conjunt de la humanitat. És el que fa Panikkar amb aquesta magna antologia dels Veda: compartir amb els lectors els millors textos de les escriptures vèdiques, degudament contextualitzats i comentats.

Aquest llibre proposa un autèntic camí iniciàtic que, seguint el ritme de la vida del cosmos, ens porti al naixement de la Vida plena en nosaltres. Camí antropocòsmic que es desplega i se’ns ofereix en sis parts lligades per una setena, com un ram de flors vives, un pom de mantres (mantramanjarī):

I Aurora i naixement – II Germinació i creixement – III Florida i plenitud – IV Ocàs i decadència – V Mort i dissolució – VI Nova vida i llibertat – VII Crepuscle.

En cada part, capítol, secció van apareixent els textos vèdics, des dels Veda més antics passant pels Brāhmaṇa, els Āraṇyaka, les Upaniṣad fins la Bhagavad Gītā; una seqüència que es repeteix una i altra vegada, en un sentit que va des d’una consciència exterioritzada i còsmica cap al desvetllament d’una consciència interioritzada que va descobrint el Si més profund (ātman), però que finalment pot descansar en l’experiència adual (advaita) d’ātman-brahman, en una consciència que pot dir i exclamar: Sí! Amen! Oṃ! 

El treball amb aquest text va entusiasmar a tots els membres del seminari. Una escriptura que dansa, res a veure amb el sec estil filosòfic-teològic d’El ritme de l’Ésser, potser per què en la seva redacció, que va durar més de deu anys, Panikkar va comptar amb la inestimable col·laboració de quatre dones: Nelly Shāntā, Mary Rogers, Bettina Bäumer i Maria Bidoli.

En definitiva, una aportació imprescindible per a tota persona interessada en la tradició hindú, però que també serà, en el nostre país, de referència obligada i fonamental pels estudis sanscritistes i de les tradicions índiques, com ja ho és ara el Diccionari Sànscrit-Català d’Oscar Pujol.