El caminant (sufi) veurà l’ametlla a través de la closca.

Ja no es veurà a si mateix mai més:

no veurà més que l’Amic, la seva faç, en tot.

En cada àtom veurà el tot.

Contemplarà sota el vel milions de secrets

tan brillants com el sol.

                                                                                                       Attar

L’home de Déu, està més enllà de la religió.

                                                                                                       Rūmī

Considera que el món és de figura esfèrica i per això anhela retornar al seu principi. Tot ésser, tota cosa, és una simple circumferència que torna envers aquell de qui va prendre el seu principi.

El meu cor s’ha convertit en receptacle de totes les formes religioses. És praderia de gaseles i claustre de monjos cristians, temple d’ídols i Ka’ba de pelegrins, Taules de la Llei jueva, i fulls de l’Alcorà.

                                                                                                       Ibn ‘Arabī

La proposta d’aquest any era acostar-nos al pensament islàmic a traves del sufisme i d’un dels grans filòsofs-místics musulmans, el murcià Ibn ‘Arabī (s. XII).

Com a introducció es va convidar a la lectura estiuenca del breu i estimulant text d’en Halil Bárcena, que alhora és una iniciació al cor de l’Islam i a les grans figures, com a Ibn ‘Arabī, dels seus corrents místics:

• Bárcena, Halil (2008). El sufisme. Barcelona: Fragmenta.

Per centrar-nos durant el curs en un dels textos d’Ibn ‘Arabī:

• ‘Arabī, Ibn (2008). El esplendor de los frutos del viaje. Varona, Carlos (ed. i trad.). Madrid: Siruela.

Aquest text d’Ibn ‘Arabī va resultar massa críptic i de difícil comprensió en un versió amb pocs comentaris de contingut. A la tercera sessió del seminari vam decidir seguir el curs treballant amb una excel·lent i recent monografia, que havia estat proposada com a lectura complementaria:

• Mora, Fernando (2011). Ibn ‘Arabī. Vida y enseñanzas del gran místico andalusí. Barcelona: Kairós.

Altres monografies de consulta van ser:

• Schimmel, Annemarie (2002). Las dimensiones místicas del Islam. Madrid:  Trotta.
• Izutsu, Toshihiko  (1997). Sufismo y taoísmo I. Ibn ‘Arabī [1983]. Madrid: Siruela. Un interessant estudi de marcada interculturalitat, d’un japonès de tradició buddhista zen que posa en paral·lel i compara el taoisme xinès de Laozi i Zhuangzi amb el sufisme islàmic d’Ibn ‘Arabī.
• Corbin, Henry (1994). Història de la Filosofia Islámica [1964]. Madrid: Trotta. Tot un clàssic.