Hi ha dos camins de perfecció: un és el camí del coneixement (jñānayoga), mitjançant la meditació, i l’altre és el camí de l’acció (karmayoga). Sublim és l’home que, lliure de tot lligam ha controlat els seus sentits i la ment i quan treballa ho fa sense cap mena d’afecció. L’acció és superior a la inacció: realitza, per tant, la teva tasca en la vida. (BG III,7)

L’home que en la seva acció troba silenci, i que veu que el silenci és acció, aquest home en veritat veu la Llum i en totes les seves accions troba pau. (BG IV,18)

Consagrat al yoga, el savi realitza l’ātmanen tots els éssers i tots els éssers en l’ātman. Aquest, veu el mateix arreu. I quan em veu en tot i ho veu tot en mi, llavors mai no l’abandono i ell no m’abandona mai. (BG VI,29-30)

El curs 2009-10, vam treballar el pensament hindú, a partir de la lectura de la Bhagavad-gītā (circa s. II aC – II dC), text que es considera la gran síntesi de l’hinduisme i en el que s’hi reconeixen diverses escoles. És una secció de la immensa  epopeia del Mahābhārata i representa la primera gran síntesi filosòfico-religiosa hindú: sacrifici vèdic, teisme devocional, l’ensenyament de les upaniṣad, el sāṃkhya i el yoga, com també certa petjada buddhista. Una diversitat integral que farà de la Bhagavad-gītā l’obra més comentada de la tradició índia.

El text escenifica el diàleg entre Arjuna i Krishna en el camp de batalla, tot just abans de començar la lluita contra els seus parents i amics. En aquest camp del Dharma, Arjuna dubta. Les seves accions no portaran, sinó, més dolor i mort; l’ordre de les coses es trencarà i res tindrà ja sentit. Tot un món, el seu, s’enfonsarà. Arjuna dubta, pateix, i s’angoixa pels seus i el seu món, i adonant-se del dolor que rau en el cor de tot ésser, es compadeix. Aleshores deixant caure el seu arc i les seves fletxes Arjuna es desploma en el seu carro amb l’ànima envaïda de dolor, s’atura i demana a Krishna ajuda i coneixement, tot  cercant una mica de llum, una nova consciència, per poder sortir de la confusió i la foscor. I Krishna oferirà a Arjuna un yoga per anar més enllà del cercle viciós de l’acció compulsiva, més enllà d’un karma que ens esclavitza: una acció sàvia.

Tot i que hi ha moltes versions, vam treballar amb l’excel·lent edició bilingüe:

• Bhagavad Gītā (1997). Pla, Roberto. Madrid: Etnos.

La Bhagavad-gītā és un text que ha estat comentat pels grans filòsofs i savis de l’Índia fins avui dia:

• Bhagavad Gītā. Con los comentarios advaita de Shankara (1997). Martin, Consuelo (ed.). Madrid: Trotta.

És molt conegut i celebrat el comentari que en va fer Gandhi:

• El Bhagavad-Guita de acuerdo a Gandhi. Evangelio de la acción desinteresada [1931] (2004). Buenos Aires: Kier.

Aquest treball l’acompanyàrem amb els textos de consulta:

• Panikkar, Raimon (2005). Espiritualidad hindú. sanātana dharma. Barcelona: Kairós.
• Merlo, Vicente (2001). La autoluminosidad del Âtman. Aproximación al pensamiento hindú clásico. Madrid: Taxila.

Durant el curs vam fer un visionat obert a la Sala de Graus d’aquesta facultat del programa de TVE Negro sobre Blanco (24 març 2002) dedicat a la Bhagavad-gītā amb la presència d’experts indòlegs.