Aquell qui examina curosament les percepcions de tota mena, passades, presents o futures, pròpies o d’altri, espesses o subtils, baixes o elevades, llunyanes o properes, veu que, ben mirat, són buides, vàcues i sense substància.

                                                                                                                                                                                   Saṃyutta-nikāya 22,95

Tot el que sigui matèria, sensacions, percepcions, activitats mentals i estats de consciència, veu ben bé que tot plegat no són sinó fenòmens subjectes a impermanència (anicca) i a sofriment (dukkha), fenòmens que són com una malaltia, una espina, un dolor, una aflicció, una adversitat, un defalliment, una buidor (suññatā), fenòmens sense identitat durable (anattā). Veient-ho així, n’aparta la ment, i la concentra en l’element sense mort: Això és pau, això és sublimitat: l’acabament de tot el que és compost, l’abandó dels fonaments de l’existència, l’aniquilació del desig, el desaferrament, l’extinció, el nibbāna.

                                                                                                                                                                                     Aṅguttara-nikāya 9,36

Que cada u de vosaltres sigui la seva pròpia illa, cada u de vosaltres el seu propi refugi, sense cercar aixopluc enlloc més. Que cada u de vosaltres tingui l’Ensenyament (Dhamma) per illa, tingui l’Ensenyament per refugi, sense cercar aixopluc enlloc més.

                                                                                                                                                                                       Dhammapada 16

Vam començar l’activitat d’aquest seminari posant la nostra atenció en el buddhisme. La bibliografia és immensa, i per altra banda molt diversa ja que les monografies es poden centrar en les diferents escoles, corrents o famílies que al llarg de la història es van anar configurant dins del buddhisme.

Tradicionalment es contemplen en el buddhisme tres grans corrents o famílies: el primer buddhisme, que finalment queda fixat per escrit en pali, a Sri Lanka a finals del segle I aC, s’anomena per això del Cànon Pali, però que també és conegut com theravāda (‘dels antics’) o com Hīnayāna (‘petit vehicle’). Aquest darrer qualificatiu és posat de forma despectiva per la segona família del buddhisme que comença a aparèixer precisament quan es fixa el Canon pali, el Mahāyāna (‘gran vehicle’); aquest corrent passarà a la Xina on es formarà, entre d’altres, el chan xinès que al Japó serà el conegut zen. La tercera família s’anomena Vajrayāna (‘vehicle diamantí’) i que es desenvoluparà sobretot al Tibet quan al segle VIII hi arriba un buddhisme sorgit dels ambients tàntrics de l’Índia. Aquest també és un buddhisme molt —mal— conegut a occident des de l’arribada dels monjos tibetans exiliats per l’ocupació xinesa i del prestigi de l’actual Dalai Lama.

Vam decidir, però centrar-nos en el primer buddhisme del Cànon Pali, en considerar-se el  més proper a l’ensenyament del Buddha (‘despert’) històric, Siddharta Gautama del clan dels Shakya (circa segle VI aC).

I vam aprofitar que teníem a l’abast la segona edició d’una molt bona eina, una breu però excel·lent antologia de textos d’aquest primer buddhisme en traducció al català directament del pali:

• Mahathera, Nyanatiloka (2008). La paraula del Buda. Textos extrets de les antigues escriptures [1906]. Solé-Leris, Amadeu (ed. i trad.). Barcelona: Abadia de Montserrat.

Una antologia molt coneguda i celebrada. Nyanatiloka Mahathera (1878-1957), alemany, que es va fer monjo buddhista a Sri Lanka, va fer aquesta selecció de l’immens corpus del Canon Pali en anglès i alemany, que va ser traduïda posteriorment a molts idiomes.

Amadeu Solé-Leris en fa la traducció catalana —els textos buddhistes directament del pali— i afegeix unes imprescindibles i impagables notes.

Considerem aquesta antologia comentada una de les millors formes d’introduir-se en l’essència del buddhisme de Siddharta Gautama. Recomanable també per a persones totalment profanes.

Ho vam acompanyar amb la lectura d’una de les millors monografies sobre aquest primer buddhisme:

• Rahula, Walpola (1965). Lo que el Buda enseñó [1958]. Buenos Aires: Kier.

Per altra banda, cal tenir en compte que es considera la pràctica meditativa un dels elements fonamentals del buddhisme.

La pràctica meditativa, l’atenció plena (satipaṭṭhāna) vers el cos, sensacions, respiració, ment i continguts mentals ens condueixen als dos pilars d’aquesta: samatha, calma, pau mental, tranquil·litat, serenitat espiritual; i vipassanā, visió íntegra, intuïció plena, comprensió correcte, contemplació de les coses tal i com són. Dos pilars que es perfeccionen i fonamenten mútuament: una ment pacificada (samatha) porta a una visió plena (vipassanā), i viceversa, una comprensió correcte de les coses (vipassanā) asserena l’esperit (samatha).

Hi ha dues bones monografies, ja clàssiques, pel que fa a la pràctica meditativa que es dibuixa en aquest primer buddhisme del Cànon pali:

• Thera, Nyanaponika (1992). El Corazón de la Meditación Budista [1954]. Barcelona: Cedel.
• Hart, William (1994). La Vipassana. El arte de la meditación budista. Madrid: Edaf.

Finalment el nostre amic Albert Parareda ens ofereix una versió d’anècdotes, de «fets i paraules» de la vida de Buddha que es troben en el Canon Pali i que —convenientment anotades— ens volen transmetre l’ensenyament del buddhisme amb els gestos, les accions, les paraules, els exemples de vida del Buddha:

Parareda, Albert (2013). Buda. El lotus blau. Barcelona: Barcanova.

Diuen que Buda, poc abans de morir-se, reuní uns mil cinc-cents monjos i monges a la ciutat de Vesali per acomiadar-se. Tenia vuitanta anys i una ment molt lúcida, tal com demostra el nucli essencial del que digué en aquella ocasió:

No accepteu res del que us hagi dit per respecte envers la meva persona. Abans d’acceptar el que us he dit, heu d’analitzar-ho i examinar-ho de la mateixa manera que un orfebre analitza l’or, fregant-lo, tallant-lo o fonent-lo. No accepteu els meus ensenyaments sense haver-los experimentat.

Llegiu aquí uns textos sobre buddhisme — Cànon Pāli i vegeu-ne també un esquema del Cànon Pāli.