Raimon Panikkar i el pensament xinès clàssic

Raquel Bouso és doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (2005), amb una tesi sobre la noció de vacuïtat en el filòsof japonès Keiji Nishitani, on és professora agregada interina de filosofia; també professora de religions asiàtiques en el Màster d’Història de les Religions de la Universitat de Barcelona i en l’ISCREB (Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona).

És membre del comitè científic de la col·lecció «Biblioteca d’Estudis Japonesos» d’Edicions Bellaterra, de la col·lecció «Japó» de la UAM i del consell editorial de la sèrie «Tetsugaku Companions of Japanese Philosophy» de Springer. És membre del Grup de recerca de la Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Haas, de la International Association of Japanese Philosophy (IAJP), del consell directiu de l’European Network of Buddhist Christian Studies (ENBCS) i cofundadora de l’European Network of Japanese Philosophy (ENOJP).

És autora de diversos articles sobre la cultura, la filosofia i la religió japoneses així com de la monografia Zen (Fragmenta, 2009 [català], 2012 [castellà]); coeditora de Frontiers of Japanese Philosophy, 6. Cross-currents and Confluences (NIRC, 2009) i La filosofía japonesa en sus textos (Herder, 2016).

I ha traduït: Shizuteru Ueda, Zen y filosofía (Herder, 2004), Carlo Saviani, El Oriente de Heidegger (Herder, 2004), James W. Heisig, Diálogos a una pulgada del suelo (Herder, 2005), Toshihiko Izutsu, Hacia una filosofía del budismo zen (Trotta, 2009), Thomas P. Kasulis, Shinto el camino a casa (Trotta, 2012) i —, La filosofía japonesa en su historia (Herder, 2019); però sobretot cal assenyalar la traducció de Keiji Nishitani, La religión y la nada (Siruela, 1999; Chisokudo Publications, 2017 nova edició corregida), el text i l’autor considerats més importants de l’anomenada Escola de Kioto.

Aquest darrer text ha estat l’objecte de l’estudi i el treball del Seminari Panikkar UdG (2018-2019): «Keiji Nishitani: el transit pel nihilisme occidental vers la vacuïtat oriental». 

Segurament, som davant de l’autoritat més important d’aquest país sobre la filosofia i el pensament japonès. Tot un luxe tenir-la entre nosaltres.

Raquel Bouso en aquesta sessió ens presenta els resultats de la recerca que ha dut a terme sobre les fonts xineses del Fons Panikkar. A partir de les anotacions de Panikkar en alguns volums i de l’estudi de com integra aquestes fonts en la seva obra, proposa reflexionar sobre la recepció panikkariana del pensament xinès clàssic —sobretot confucianisme, taoisme i les escriptures: Yijing, Daodejing, el diàlegs de Confuci, el llibre de Menci, el Zhuangzi— i com aquesta reflecteix un particular vincle entre lectura i escriptura, vida i obra.

Vegeu-ne aquí l’enregistrament en vídeo de la sessió.

Vegeu l’apassionant conversa entre Octavio Paz i Raimon Panikkar dedicada a la Xina, que va tenir lloc a Mèxic l’any 1984 al voltant de les relacions entre Orient i Occident.