Pere Coromines fou un destacat polític, advocat, escriptor i economista català; un personatge polièdric, no sempre prou reconegut, que contribuí molt significativament a la història de la Catalunya dels segles XIX i XX. 

Llicenciat en dret a Barcelona, Pere Coromines formà part de l’Associació Escolar Catalanista i del partit republicà de Salmerón. Fou redactor de La República i del grup de L’Avenç. Arran de l’atemptat del carrer dels Canvis Nous, fou detingut i es va haver d’exiliar a França. Amb l’amnistia, tornà a Espanya. Fou regidor i cap de la Secció de Finances de l’Ajuntament de Barcelona. Presidí la Unió Federal Nacionalista Republicana, dirigí El Poble Català i fou diputat a Corts i conseller secretari del Banc de Catalunya. També fou president de l’Ateneu Barcelonès, president de l’IEC, membre de la comissió redactora de l’estatut d’autonomia de 1932 i conseller de Justícia i Dret de la Generalitat de Catalunya.