Eric Hobsbawm (Alexandria, 1917- Londres, 2012) fou un dels historiadors més influents de la segona meitat del segle XX. La seva obra, publicada en diferents llengües, se centrà, principalment, en problemes d’història moderna i contemporània. Els estudis del Prof. Hobsbawm van assenyalat nous camins d’investigació i van contribuir a reinterpretar problemes cabdals de la nostra història, especialment els relacionats amb els moviments socials, com ara la revolució burgesa i industrial europea.

Va ser professor emèrit de la Universitat de Londres d’on es va jubilar el 1982. Va ser professor visitant a diverses universitats, com ara Cambridge, MIT, New York, Colege de France, entre altres. Va ser distingit com a membre honorari de les acadèmies de ciències hongaresa, americana i anglesa. Va rebre diferents reconeixements per part d’universitats com la d’Estocolm, Chicago, York (Canadà), Pisa i East Anglia (Anglaterra).

L’any 2008 va ser investit doctor Honoris Causa per la Universitat de Girona “per la seva condició d’historiador compromès amb el present, a partir de la interpretació crítica dels esdeveniments que han configurat la societat contemporània, i pel seu mestratge, estès arreu del món i en el si de la UdG, a través d’una extensa producció bibliogràfica i d’una docència impartida des de posicions ideològiques progressistes”. Aquí podeu trobar el discurs que va pronunciar Hobsbawm.