La Càtedra Ferrater Mora, en col·laboració amb el Grup de Recerca “Filosofia”, i en el marc del projecte sobre Biopolítica finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, va organitzar aquest seminari, portant a Girona alguns dels més prestigiosos investigadors mundials en temes de biopolítica. Com a resultat, es va publicar el llibre El trasfondo biopolítico de la bioética. Les conferències que van tenir lloc van ser:

• Divendres, 7 d’octubre del 2011, dues sessions a càrrec del professor de la London School of Economics and Political Science, el Dr. Nikolas Rose: The Politics of Life Itself (vegeu-ne la presentació que va passar) i Neuroscience and its Social Implications (vegeu-ne la presentació que va passar)

En aquest seminari, Nikolas Rose va exposar les línies mestres de les seves últimes investigacions sobre biopolítica, parcialment resumides en la seva obra The Politics of Life Itself. Biomedicine, Power, and Subjectivity in the Twenty-First Century(2007). Rose va analitzar les complexes relacions existents entre biomedicina, biopolítica, tecnologies del jo i neoliberalisme. 

• Divendres, 18 de novembre del 2011, dues sessions a càrrec de la prestigiosa sociòloga i politòloga Dominique Memmi (Directora de Recerca en Ciències Socials al Centre National de la Recherche Scientifique, París): Biopolitics today (since the 60tees).

En aquest seminari, Dominique Memmi va exposar les línies mestres de la seva recerca actual sobre les transformacions de la biopolítica a partir de la segona meitat del segle XX. Va mostrar com la qüestió del govern del cos, en els últims decennis, inclou, però alhora excedeix, el domini tradicional de les polítiques de salut pública, de l’àmbit de la medicina i de la relació clínica, degut a l’extensió, per tot el teixit social, de tot un conjunt de nous dispositius i procediments que regulen i redefineixen les conductes i les representacions corporals. Per comprendre el cos com a objecte d’aplicació de l’acció política, Memmi considera fonamental il·luminar aquestes noves tècniques de govern del cos que, pel fet de resultar sovint banals i familiars, solen passar desapercebudes. Per exemplificar aquestes noves formes biopolítiques que predominen en l’actualitat, Memmi es va centrar especialment en l’estudi de la gestió del cos procreador i del cos moribund.