Un dia Zuangzi va somiar que era una papallona: estava feliç de ser una papallona. ¡Quina llibertat, quina fantasia! Era tan feliç que es va oblidar que era Zhou. De sobte es va despertar i, sorprès, es va veure amb l’aspecte de Zhou. Però ara ja no sabia si era Zhou que havia somiat que era una papallona, o si era una papallona que somiava que era Zhou. (Zhuang zi II,7)

El savi no perd el temps en discussions al voltant de l’ésser i el no-ésser, del que és i del que no és, sinó que reposa en l’equilibri del cel. (Zhuang zi II,4)

Recull el teu pensament, i no escoltis amb les oïdes, sinó amb el cor/ment, tampoc amb el cor/ment sinó amb l’esperit. Amb els sentits i el cor/ment en silenci, l’esperit queda buit i acull les coses. El dao reposa en la vacuïtat. El buit és dejuni del cor. (Zhuang zi IV,1)

Aquell que tingui la vacuïtat per cap, la vida per columna, i la mort per base, i que comprengui que la vida i la mort, el tenir i el perdre, són una mateixa cosa, el tindré per amic. (Zhuang zi VI, 5).

El curs 2010-11, ens vam submergir en la lectura del Zhuang zi, text fonamental del taoisme xinès junt amb el Dao De Jing i el Lie zi. El Zhuang zi és un dels clàssics xinesos i alhora una de les grans obres de la literatura universal.

El Zhuang zi, és un text de prosa exuberant, de gran qualitat literària i poètica, d’un autor de talent, imaginatiu i enginyós, que fa una exposició de les idees de forma gràfica i concreta, amb faules, historietes, encertades metàfores i oposicions sorprenents. Un lògic hàbil que discuteix amb d’altres escoles i un profund metafísic qualificat alhora d’escèptic, relativista, monista, idealista, místic, xamànic…

Vam utilitzar l’excel·lent traducció castellana:

• Zhuang Zi, Maestro Chuang Tsé (1996). Preciado, Iñaki (ed.). Barcelona: Kairós.

I també vam tenir present la versió bilingüe:

• Chuang-tzu. Literario filósofo y místico Taoista (1972). Elorduy, Carmelo. Caracas: Monte Avila.