Representacions artístiques de no-dualisme en els llibres alquímics (s. XV-XVII)

Roger Ferrer Ventosa, doctor en Humanitats, llicenciat en Història de l’art i màster en Estudis culturals, i vinculat al grup de recerca del CIEBA a la Universitat de Lisboa com investigador post-doctoral. Té publicacions —articles i capítols— en diversos àmbits temàtics: estudis religiosos, cinematografia, literatura, culturals, antropologia de l’art, cultura visual, història de la filosofia, estètica, etc. Escriptor de contes, amb guardons en diversos certàmens literaris, i autor d’una novel·la fantàstica, La cabalgadora de sueños (ed. digital 2010).

Ha centrat la seva recerca en la relació entre el pensament màgic i la teoria de l’art, i al voltant de com les imatges constitueixen una eina immillorable per comunicar idees sobre allò metafísic, espiritual, religiós o místic, nocions que d’altra manera romandrien inefables.

En la seva tesi doctoral, Mágica belleza. El pensamiento mágico como fundamento original de la teoría del arte, defensada l’any 2018 en aquesta universitat (UdG), el capítol quart, «El demiurgo es hemafrodita. No dualismo en la teoría del arte», versa sobre el no-dualisme i com plasmar-lo visualment, sobretot en els llibres de gravats d’alquímia, que són els que centren la presentació.

Poder consultar el Fons Raimon Pannikar (UdG) ha estat fonamental en la seva recerca, no només per la qüestió de la «no dualitat», per la qual ha sigut un autor i una font bàsica, sinó en el conjunt de la tesi. De l’obra de Raimon Panikkar, per a la confecció de la tesi, en destaca el seu testament filosòfic El ritme de l’Ésser. Les Gifford Lectures (Opera Omnia Raimon Panikkar, X.1), Fragmenta, Barcelona, 2012, mentre que del seu Fons li van ser molt útils les edicions de Plotí, d’Henry Corbin, o dels textos hermètics.

Per introduir el tema, Roger Ferrer exposa algunes de les qualitats epistemològiques que tenen les imatges, sobretot per referir-se a allò diví, metafísic o sagrat. A continuació, fa un resum del capítol esmentat de la seva tesi, sobre no dualisme i la concreció d’una idea tan complexa en formes visuals més o menys simples. L’eix de la sessió rau en com aquest no dualisme es manifesta en els llibres de gravats d’alquímia amb diversos motius iconogràfics establerts. Especialment es parla de l’hermafrodita i del matrimoni sagrat (hierogàmia).

Precisament és molt coneguda la imatge hierogàmica que es fa servir com a portada d’aquesta lectura ja què, entre d’altres coses, és la portada d’un disc de Leonard Cohen de 1973, New Skin The Old Ceremony (‘Nova pell per a una vella cerimònia’), i és molt oportú el què ens diu el seu biògraf:

«La portada reproduce un grabado de temática alquimista e inspiración gnóstica del Rosarium Philosophorum, un texto del siglo xvi que había fascinado al psiquiatra y psicólogo suizo Carl Gustav Jung. Representa la coniunctio spirituum, la sagrada unión espiritual de los principios masculino y femenino; dos ángeles haciendo el amor en pleno vuelo. Los alquimistas estaban muy impregnados de erotismo, pero rara vez se inclinaban a dar un lugar de importancia al acto carnal; sin embargo, ocasionalmente, convenían en ver el coito como una manifestación de la coincidentia oppositorum (‘unión de los opuestos’), como es el caso de esta ilustración. A lo largo de su obra, Cohen siempre demostró una articulada implicación en estos conceptos: el yin y el yang, eros y tánatos, el exilio y la redención, la negación y la afirmación, el hombre y la mujer —un diccionario inacabado de ascenso y descenso espiritual, que es la llave del cancionero post-secular del poeta. El lenguaje de la alquimia fue a pedir de boca para Leonard, que intentaba trazar un puente para integrar las polaridades originales del alma».

  • Alberto Manzano, Leonard Cohen y el zen, Luciérnaga, Barcelona, 2018

Vegeu aquí el document que va servir de guió de la sessió, una conferència publicada en unes actes de congressos a Lisboa. Document que voldríem de base i estímul per a futures recerques sobre la importància de la perspectiva advaita (no-dual / adual) de Panikkar en els estudis interculturals.

Vegeu-ne aquí l’enregistrament en vídeo de la sessió.

També es pot consultar la seva tesi doctoral.