Sessió a càrrec de Jordi Esteban Fuentes, artista plàstic i professor de ioga, el 22 de febrer de 2017.

“Una exposició d’art hauria de ser el punt de trobada entre l’icònic i l’anicònic, entre l’esperit i la matèria, entre el sagrat i el profà i, en última instància, entre el cel i la terra.”

Raimon Panikkar

Jordi Esteban Fuentes ens va presentar l’obra de Wolfgang Laib emmarcada en una lectura de textos de Raimon Panikkar al voltant de l’art, i va posar en paral·lel imatges recollides de llibres del Fons Panikkar i obres de Laib. Una exposició aprofundida i posterior conversa força fecunda entre els d’assistents —una trentena—, per remarcar que l’art ha de presentar i integrar sempre tres aspectes: cos, matèria; ment, significat; i esperit, misteri.

Tota obra autènticament artística, de fet tot ésser, se’ns revela com a: presència — sentit — absència.

Wolfgang Laig (Metzinger, Alemanya, 1950) va deixar de ser metge per dedicar-se a l’art. Eren els anys 70 i estava convençut que a través de l’art es podria dedicar a curar d’una manera més espiritual.

Austeritat formal i profunditat emocional són dues de les constants de l’obra de Wolfgang Laib. L’artista alemany, conegut pels seus treballs rituals i introspectius fets a partir de materials naturals com la llet, la cera d’abelles o el pol·len de nous, amb què construeix muntanyes i catifes evanescents.

El seu contacte amb el buddhisme el va fer decantar per fer servir aquests productes naturals que són simbòlics per aquesta i altres religions Tots els materials que utilitza estan relacionat d’alguna o altra manera amb els rituals que fan servir les religions del món.

Art i espiritualitat, acció i contemplació.

Aquesta recerca va generar un document que ens va servir de guió de la sessió, amb una primera exposició i posterior i animat col·loqui. 

Vegeu-ne aquí l’enregistrament en vídeo de la sessió.