Dharma: l’espiritualitat hindú

Jordi Esteban Fuentes, artista plàstic, director i professor del centre Aditya, amics del ioga (Girona, 1997), certificat en ioga IYENGAR pel R.I.M.Y. de Pune (Índia) i membre del Seminari Raimon Panikkar - UdG, gràcies al seu coneixement i experiència ens fa una aclaridora i didàctica aproximació a alguns aspectes essencials del Dharma hindú, entès aquest com a un camí perenne i universal d’harmonització entre matèria i esperit, entre la persona i el Tot:

EI Dharma hindú, sanātana dharma (‘ordre etern’), seria aquella tradició que s’ha adonat que la seva funció consisteix en la participació en el dinamisme del cosmos a fi que no esclati en mil fragments a causa de forces centrífugues disgregadores.

Raimon Panikkar, Espiritualidad hindú. sanātana dharma, Kairós, Barcelona, 2005.

L’origen d’aquest text —en el que és basa l’exposició—, com a veu d’un diccionari sobre espiritualitat, «Algunos aspectos de la espiritualidad hindú», dins Luis Sala Balust i Baldomero Jiménez Duque (ed.), Historia de la espiritualidad, vol. IV, Juan Flors, Barcelona, 1969, p. 433-542, ja el fa d’entrada un escrit ben estructurat, que posteriorment Panikkar torna a recollir a principis d’aquest segle per donar-li una forma més completa, madura i definitiva. Posteriorment queda inclòs dins el tom la seva obra completa: El Dharma de l’Índia (Opera Omnia Raimon Panikkar, IV.2), Fragmenta, Barcelona, 2021.

Com diu la contraportada de l’edició de 2005: «Panikkar ens familiaritza primer en la naturalesa de l’espiritualitat tal i com la concep la tradició hindú. Segueix una part descriptiva amb l’esbós d’un esquema històric de l’hinduisme, des del període vèdic fins l’època contemporània. Tot seguit profunditza en les intuïcions fonamentals del dharma: la via de l’acció, el camí del coneixement, la sendera de la devoció, la lògica de les castes, els estadis de la vida, els valors i les dimensions de la realitat. Per veure finalment com aquesta espiritualitat universal (sanātana dharma) cristal·litza en el viṣṇuisme, el śivaisme i el śaktisme».

Jordi Esteban en fa una aprofundida lectura des de la perspectiva, sobretot, de l’escola del yoga hindú.

Aquesta recerca ha generat un document que ha servit de guió de la sessió, amb una primera exposició i posterior col·loqui. Document que voldríem de base i estímul per a futurs estudis sobre el paper del hinduisme i la pràctica del yoga en la vida i obra de Panikkar.

Vegeu-ne aquí l’enregistrament en vídeo de la sessió.