Qui va ser?
Josep Ferrater Mora (1912-1991) va néixer a Barcelona el 30 d’octubre de 1912, i hi va morir el 30 de gener de 1991. Després d’estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona, la derrota a la Guerra Civil espanyola el va portar primer a París, després a Cuba i Xile, fins que, a partir de 1949, es va instal·lar definitivament als Estats Units on va desenvolupar una llarga tasca de docència i recerca universitàries en el Bryn Mawr College fins l’any 1981. Va ser professor visitant de moltes universitats americanes i europees i va ser nomenat Doctor Honoris Causa per unes quantes d’aquestes institucions. És autor del famós Diccionario de Filosofía (última versió digitalitzada i ampliada, 2020) i de moltes altres obres filosòfiques, entre les quals podem destacar El ser y la muerte, Fundamentos de Filosofía, Cambio de marcha en filosofía i De la materia a la razón. També és autor de diverses novel·les. Ferrater Mora és considerat unànimement com el filòsof català més reconegut internacionalment del segle XX.
El dies 7 i 8 de novembre de 2012 van tenir lloc els actes de commemoració del centenari del seu naixement.
Aquí podreu veure una sèrie d’entrevistes que se li van fer a TVE:
- Joaquín Soler Serrano entrevista Ferrater Mora al programa “A fondo”, el 18 de juliol de 1976 (62 minuts)
- Joaquim Maria Puyal entrevista Ferrater Mora al programa “Vostè pregunta”, el 23 de setembre de 1979 (75 minuts)
- Xavier Rubert de Ventós entrevista Ferrater Mora, al programa “Pensadors catalans”, el 19 de juny de 1982.(50 minuts)
- Ferrater Mora participa al programa d’entrevistes i tertúlia “Buenas noches”, conduït per Mercedes Milà, el 27 de gener de 1983 (68 minuts). En el programa també hi participen Antoni de Senillosa, secretari polític de Joan de Borbó i diputat, i la duquesa de Medina Sidonia, Luisa Isabel Álvarez de Toledo, popularment coneguda com la Duquesa roja.
Finalment, podrem veure el testimoni gràfic del moment en què Josep Ferrater Mora és investit doctor honoris causa a l’aula magna de la Universitat de Barcelona, el 13 de maig de 1988.
- 1912: Neix el 30 d’octubre a Barcelona.
- 1922-1925: Estudis de Comerç al Col·legi de Santa Maria del Collell (Pla de l’Estany).
- 1925-1932: Treballa en diferents empreses i també com a traductor lliure. Fa el Batxillerat.
- 1932-36: Llicenciatura en Filosofia a la Universitat de Barcelona.
- 1936-1939: Participa com a soldat en la guerra civil. És ferit i passa a fer feines administratives a la rereguarda.
- 1939: Surt cap a l’exili a París.
- 1939-1941: Estada a Cuba, traduint i ensenyant.
- 1941: Diccionario de filosofía, en un volum. México: Atlante.
- 1941-1947: Professor de Filosofia a la Universitat de Santiago de Xile.
- 1944: Les formes de la vida catalana. Santiago de Xile: Agrupació Patriòtica Catalana. Unamuno: bosquejo de una filosofía. Buenos Aires: Losada.
- 1945: Cuatro visiones de la historia universal**: San Agustín, Vico, Voltaire, Hegel. Buenos Aires: Losada.
- 1947-1948: Obté una beca Guggenheim. Resideix a Nova York.
- 1948-1949: Se li renova la beca Guggenheim. Resideix a Princeton i Baltimore.
- 1949-1981: Professor al Bryn Mawr College (Pennsylvania).
- 1955: Lógica matemática, amb Hughes Leblanc. México: FCE.
- 1957: Ortega y Gasset: An Outline of His Philosophy. London/New Haven: Bowes/Yale University.
- 1962: El ser y la muerte: bosquejo de una filosofía integracionista. Madrid: Aguilar.
- 1965: Diccionario de filosofía, 5ª ed., 2 volums. Buenos Aires: Sudamericana.
- 1967: Obras selectas, 2 volums.Madrid: Revista de Occidente.
- 1968: El ser y el sentido. Madrid: Revista de Occidente. Després passarà a ser Fundamentos de filosofía. Madrid: Alianza, 1985.
- 1969: La filosofía actual. Madrid: Alianza.
- 1970: Indagaciones sobre el lenguaje. Madrid: Alianza.
- 1974: Cambio de marcha en filosofía. Madrid: Alianza.
- 1979: De la materia a la razón. Madrid: Alianza. Diccionario de filosofía, 6ª ed., 4 volums. Madrid: Alianza. Siete relatos capitales. Barcelona: Planeta. La seva primera obra de ficció.
- 1981: Ética aplicada. Del aborto a la violencia, amb Priscilla Cohn. Madrid: Alianza.
- 1982: Claudia, mi Claudia. Madrid: Alianza. Novel·la.
- 1985: Modos de hacer filosofía. Barcelona: Crítica. Voltaire en Nueva York. Madrid: Alianza. Relats.
- 1986: Ventana al mundo. Barcelona: Anthropos. Hecho en corona. Madrid: Alianza. Novel·la.
- 1988: Joc de cartes (1948-1984). Barcelona: Edicions 62. Correspondència amb Joan Oliver, a cura d’Antoni Turull. El juego de la verdad. Barcelona: Destino. Finalista del Premi Nadal 1987.
- 1989: Creació de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani. Regreso del infierno. Barcelona: Destino. Novel·la.
- 1991: Mor el 31 de gener a Barcelona, on havia anat de visita i a presentar la seva novel·la La señorita Goldie. Barcelona: Seix Barral. Mujeres al borde de la leyenda. Relats. Llegat de tota la seva biblioteca, cartes, papers i documents privats a la Càtedra de la Universitat de Girona.
- 1994: Mariposas y supercuerdas. Diccionario para nuestro tiempo. Barcelona: Península. Diccionario de filosofía, 7ª ed. actualitzada, 4 volums. Barcelona: Ariel.
- 2002: «Fons Josep Ferrater Mora», 2. CD-ROM. Digitalització de la correspondència personal de Ferrater dipositada a la Càtedra Ferrater Mora. Girona: UdG.
- 2003: Three Spanish Philosophers: Unamuno, Ortega, and Ferrater Mora. Editat i amb una introducció de J.-M. Terricabras. Nova York: SUNY.
- 2005: Variaciones de un filósofo. Antología. A Coruña: Ediciós do Castro. Selecció, estudi introductori i edició de Jordi Gracia.
- 2006: Es convoca el Premi d’Assaig Ferrater Mora, que és biennal.