El pensamiento actual se encuentra en el callejón sin salida del reduccionismo materialista. Si algo no se reduce a materia, no es nada, no existe. Y, sin embargo, la materia es algo imaginado o percibido, un átomo abstracto, el rastro de una partícula en la cámara de burbujas, el enigma de un abrazo, la impresión de un color. En el siglo XVII hubo filósofos que ofrecieron alternativas a esta visión, pero nadie les hizo mucho caso. Volver a ellos podría ser una vía, pero este libro ensayará también otras, apoyándose en algunas de la filosofías de la Antigüedad india. […]

Berkeley, más que un idealista, fue un fenomenólogo y un empirista radical. El filósofo irlandés solía decir que el sabor de la manzana no se encuentra en la manzana misma, ni en la persona que la degusta, sino en el encuentro entre ambas. Para ciertas tradiciones del pensamiento indio, no sólo el sabor sino todas las cosas tienen esa naturaleza de encuentro, son encuentros pasajeros. El pensamiento que pone de manifiesto esa fugacidad de las cosas es también fugaz, como el sabor de la manzana.

• Juan Arnau, En la mente del mundo. La aventura del deseo y la percepción, Galaxia Gutenberg, Barcelona, 2022, p. 17, 18.

Juan Arnau (València, 1968) astrofísic, filòsof, assagista i especialista en filosofies i religions orientals. Es llicencià en Astrofísica (1994) a la Universitat Complutense de Madrid. Viatja a l’Índia i a la Universitat de Vanarasi es va iniciar en l’estudi de la filosofia i de la cultura índies al costat del sanscritista català Òscar Pujol. Es va doctorar al Col·legi de Mèxic amb una tesi sobre la filosofia buddhista de Nāgārjuna (2002). Com a professor al Departament de Llengües i Cultures d’Àsia de la Universitat de Michigan, prossegueix la seva tasca com a investigador al costat de Luis Ó. Gómez. Torna a Espanya com investigador a la Universitat de València i posteriorment serà professor a les universitats de Barcelona, Granada i València. Actualment és professor de Filosofia a la Universitat Complutense de Madrid.

De la seva extensa obra com a assagista, traductor, editor, escriptor…, que transcorre per les arrels del pensament filosòfic i científic occidental, tot i passant per la filosofia de la tradició índica, sobretot hinduisme i buddhisme, en destaquem: La palabra frente al vacío. Filosofía de Nāgārjuna (2005); Manual de filosofía portátil (2014), finalista del Premi Nacional d’Assaig, una navegació a contracorrent pel riu del pensament occidental vers les fonts, des de Lévi-Strauss fins Heràclit; Historia de la imaginación. Del antiguo Egipto al sueño de la Ciencia (2020); La mente diáfana. Historia del pensamiento indio (2021);   Materia que respira luz. Ensayo de filosofía cuantica (2023); les edicions i traducció dels Fundamentos de la vía media de Nāgārjuna (2004), la Bhagavadgītā (2016), les Upaniṣad (2019), el Sūtra del diamante i el Sūtra del corazón (2023); o les ficcions filosòfiques de Spinoza, Berkeley, Leibniz i Rousseau.

Pel treball d’aquest curs hem escollit el recent text de Juan Arnau relativament breu, En la mente del mundo. La aventura del deseo y la percepción (2022), que sembla elaborat a partir de notes o apunts, on es plantegen diversos dels temes, aspectes o àmbits presents per tota seva obra, d’una forma interrogativa, intuïtiva i molt suggeridora. Una exposició que reclama del lector la disposició per a un canvi de cosmovisió, si es vol anar més enllà del paradigma que ha dut a la civilització contemporània a un «cul de sac». Provocador i brillant.

La portada del llibre, escollida pel mateix autor, reprodueix el quadre The Swan, No. 17 - Group IX/SUW (1915), de la desconeguda, fins fa poc, pintora sueca Hilma af Klint (1862-1944), precursora de l’art abstracte contemporani.

La fuga de dios (2017) serà la lectura complementaria, on Juan Arnau qüestionant certs supòsits de la ciència oficial obre noves vies cap a una nova ciència on l’univers no sigui una màquina constituïda per matèria inert, l’evolució un procés cec i mecànic, o la consciència una mera activitat física del cervell. El títol de l’obra no fa referència a la idea d’un Déu que ha marxat, absent, recurrent en l’ateisme contemporani, sinó a la forma musical de la «fuga» on es superposen diverses veus o línies instrumentals, en una polifonia vertebrada pel contrapunt:

«La fuga de dios» tiene tres voces cuidadosamente entretejidas. Ante la magia musical de la creación, la sabiduría pretende seguirlas y darle a cada una lo que le pertenece: al intelecto la abstracción, al cuerpo la sensación y al alma la imaginación. Esas tres voces suenan al unísono, vertebradas por el contrapunto del aquí y ahora, un contrapunto que entrelaza intelecto, visión y sensibilidad. Una cosmovisión en la que la creación no se concibe como un acto de poder, sino como una entrega: Dios renuncia a ser soberano y se deshace en el mundo.

• Juan Arnau, La fuga de dios. Las ciencias y otras narraciones, Atalanta, Vilaür (Girona), 2017; segona edició a Galaxia Gutenberg, Barcelona, 2023, p. 15.

Aquí trobareu el programa del seminari, en el qual posem el text, objecte del nostre studium, en diàleg amb Raimon Panikkar en qui hi veiem forces confluències.

 Juan Arnau escriu regularment ressenyes i articles a la premsa escrita: El País, Posdata (Levante-EMV);vegeu aquí un recull al seu web.

També podem trobar a la xarxa diverses conferències, cursos, entrevistes, taules rodones… on descobrir l’esplèndid i clar Juan Arnau orador; per a exemple, l’entrevista referent al nostre text d’estudi:

• «Juan Arnau. En la mente del mundo», Beatriz Calvo, Hilo de Ariadna, Ariadna TV (22 febrer 2023)