Eduard Nicol

Eduard Nicol i Franciscà (1907–1990), filòsof, estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid, on assistí a les classes d’Ortega, García Morente i Zubiri.

Nicol, per a qui la filosofia ha de ser vista “com a ciència rigorosa”, centra el seu pensament en l’expressió, que és allò que constitueix i caracteritza l’ésser humà. S’acostumen a distingir diverses etapes en la seva obra: s’inicia amb l’elaboració d’una psicologia especulativa, desenvolupa tota una antropologia i acaba intentant una sistematització metafísica que és també una crítica de la raó simbòlica. Nicol corregeix i reformula constantment les bases del seu pensament. També destaca la seva aproximació al conflicte entre raó i història des de Parmènides fins a Heidegger, en la qual critica el solipsisme, el nihilisme i el naturalisme, destacant l’elecció lliure i racional de l’ésser humà.

(Més sobre Eduard Nicol)

Programa

Dijous, 15 de novembre

Divendres, 16 de novembre

Audiovisuals

En aquest enllaç hi podreu trobar els vídeos de les conferències del Simposi NIcol.

 

 

Comunicacions

Dijous, 15 de novembre del 2007

La idea de la filosofía en Eduardo Nicol, per Miguel Ángel Martínez Quintanar (Doctor en Filosofia i professor de filosofia a l’IES de Palas de Rei,Lugo)

Eduard Nicol, deixeble de Serra Hunter, per Miquel Verdaguer Turró (Llicenciat en Filosofia, Girona)

 

Publicació

L’any 2010 va sortir publicat el llibre sobre Eduard Nicol a l’editorial Documenta Universitaria,  de Girona, amb el títol La filosofia d’Eduard Nicol.Segons es diu a la introducció del llibre, “la magnitud del desconeixement que aquí tenim de la seva obra és inversament proporcional a l’enorme reconeixement i influència que va tenir a Mèxic. Ho testimonien les aportacions que fan a aquest volum alguns dels seus antics alumnes i col·legues mexicans, marcats profundament per la seva manera d’entendre la filosofia i de practicar-la”.