Roger Bartra (Ciutat de Mèxic, 1942) és un reconegut antropòleg, sociòleg, escriptor i professor mexicà, considerat una de les figures intel·lectuals més destacades de l’Amèrica Llatina contemporània. Ha desenvolupat una extensa trajectòria acadèmica centrada en l’estudi de la cultura, la identitat nacional mexicana, la política i la teoria social.

És investigador emèrit de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i ha estat professor convidat en nombroses universitats d’Europa i dels Estats Units. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos guardons, entre els quals destaquen una beca Guggenheim (1985), el Premio Universidad Nacional (1996), el Premio Nacional de Ciencias y Artes de Mèxic (2013), el Doctorat honoris causa per la UNAM (2015) i el Premi Internacional Eulalio Ferrer (2016).

Bartra ha fet aportacions molt importants, des d’un plantejament no estructuralista, a l’estudi sobre els mites d’allò salvatge, entès com a contrapunt d’allò civilitzat. Un dels seus conceptes més influents és el de melancolia mexicana, amb què analitza la construcció simbòlica de la identitat nacional de Mèxic. També és conegut per la seva teoria de l’exocervell, segons la qual per entendre el cervell humà cal examinar abans la relació que manté amb un conjunt de pròtesis culturals i tecnològiques que, a la pràctica, funcionen com un cervell extern. Entre les seves obres més importants hi ha La jaula de la melancolía (1987), El salvaje en el espejo (1992), Antropología del cerebro (2006), Cerebro y libertad (2013), La melancolía moderna (2017).

És fill d’exiliats catalans, el poeta Agustí Bartra i l’escriptora Anna Murià. A més de la seva tasca acadèmica, Bartra és un actiu assagista i un comentarista polític compromès amb la democràcia, els drets humans i el pensament crític.