Avishai Margalit (Jerusalem, 1939) és professor emèrit de Filosofia a la Universitat Hebrea de Jerusalem. Ha estat professor visitant de nombroses universitats internacionals i des del 2006 és George F. Kennan Professor a l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton (EUA). També és membre del Centre per l’Estudi de la Racionalitat a la Universitat Hebrea de Jerusalem. L’any 1999 va impartir les Lliçons Horkheimer a la Universitat de Frankfurt i el 2005 les Tanner Lectures a la Universitat d’Stanford. Durant anys, ha estat col·laborador de la New York Review of Books. 

Al principi de la seva carrera, Margalit va treballar en temes com ara la filosofia del llenguatge i el concepte de racionalitat. Amb el temps, però, els seus interessos de recerca van acabar girant al voltant de la filosofia política, la filosofia de la religió i la cultura i les implicacions filosòfiques de la psicologia social i cognitiva. 

A més d’exercir com a filòsof, Margalit ha estat un activista en qüestions polítiques principalment relacionades amb el conflicte palestí. Així, per exemple, el 1975 va prendre part en la fundació del Consell Israelià per a la Pau Israeliana-Palestina, el 1978 va ser un dels dirigents de Peace Now, i durant els anys 90 va figurar en el consell de B’Tselem, el Centre Israelià d’Informació per als Drets Humans en els Territoris Ocupats. 

A banda d’articles acadèmics ha publicat els llibres Idolatry (amb Moshe Halbertal, 1992), The Decent Society (1996), Views in Review: Politics and Culture in the State of the Jews (1998), The Ethics of Memory (2002), Occidentalism: The West in the Eyes of Its Enemies (escrit amb Ian Buruma, 2004), On Compromise and Rotten Compromises (2009) i On Betrayal (2017). A l’editorial Arcàdia té publicats, en català, De la traïció (2017) i La societat decent (2023).

Margalit ha rebut diversos premis i distincions, entre els quals l’Spinoza Lens Prize (2001), el Premi Israel de Filosofia (2010) o l’Ernst Bloch Prize (2012).