Catalunya i el judaisme: identitats compartides, relacions diverses

A finals de l’edat mitjana, degut als atacs i les persecucions, la presència de comunitats jueves a Catalunya, que datava de gairebé mil anys enrere, es va reduir moltíssim. El decret d’expulsió de 1492 va suposar la desaparició formal de la vida jueva al país. Tanmateix, la visió dels jueus i la referència al judaisme no han desaparegut mai del tot a la societat catalana. Inicialment, aquesta visió es fonamentava en aspectes religiosos i culturals. En temps més recents, la cultura jueva ha incidit igualment en la història, la societat, la política i, d’alguna manera, forma part indissociable del paisatge cultural que ens circumda. Aquest cicle de conferències vol reflexionar sobre les mirades que s’han fet i que es fan encara del judaisme a Catalunya. Així mateix, ens el plantegem com una ocasió magnífica per a reflexionar sobre la importància de la diversitat cultural en la Catalunya del segle XXI.  

Aquestes són les conferències del cicle:

  • 31 de gener: La població catalana i el seu encontre amb l’Holocaust, per Marta Simó 
  • 28 de febrer: Ser jueva catalana al segle XXI, per Moriah Ferrús 
  • 28 de març: Jueus i catalans, un joc de miralls, per Vicenç Villatoro 
  • 25 d’abril: La fascinació per Israel en la política catalana del segle XX, per Ferran Sáez Mateu 
  • 6 de juny: Antisemitisme i filonazisme a Catalunya, per Xavier Antich