Raimon Panikkar y la necesidad de una nueva mutación de la consciencia

Juan Egea, doctor en Matemàtiques i llicenciat en Ciències Físiques, és fundador i soci de diverses empreses de l’àmbit digital i les tecnologies de la informació. Té un blog amb ressenyes i articles en relació a la crítica de la cultura, i va traduir al castellà (Verbo Divino, 2018) l’edició de Josep Rius Camps de l’Evangeli de Lluc i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza, Diari de Teòfil (Fragmenta, 2009).

En el Simposi Internacional Raimon Panikkar «Perpectives obertes», celebrat a l’octubre de 2019 al Monestir de Pedralbes de Barcelona, de fet la cloenda de l’Any Panikkar (2018), Juan Egea va presentar la comunicació, «Estructuras de conciencia, transparencia y aperspectividad en la filosofia de Raimon Panikkar», on posava la seva obra en relació a la del filòsof alemany Jean Gebser, del que recentment s’ha editat en castellà la que es considera la seva gran obra:

  • Jean Gebser, Origen y presente [1949-1953], Atalanta, Vilaür-Girona, 2011.

En aquestes Lectures Fons Panikkar, que també és la darrera emmarcada en l’Any Panikkar, Juan Egea ens aproxima al pensament de Raimon Panikkar a partir de la necessitat d’un canvi radical en la consciència humana, tal i com s’expressa en tota la seva obra a partir d’idees com la «metanoia radical» o la «nova innocència». Això permet obrir una nova línia de comprensió del pensament panikkarià, establint una forta connexió amb  Jean Gebser —a banda d’altres autors presents al Fons Panikkar, com Teilhard de Chardin o Sri Aurobindo:

Pel que fa a Teilhard voldria escriure una pàgina entusiasta. Trobo que la seva visió escatològica—al final de L’Avenir de L’Homme— és com la meva, amb la diferència que la seva imatge cosmològica és més concreta i la seva manera de presentar-la més «científica».

Varanasi, 12 d’agost de 1971.

Tinc la impressió que Aurobindo no és res més que la introducció dels temes cristians encara desconeguts en l’hinduisme (i en part també en el cristianisme): cap salvació individual, sinó còsmica; cap valoració únicament de l’intel·lecte, sinó del cos i de tots els valors humans (=Resurrecció de la carn). Evolució i retorn de la Humanitat cap a Déu, Estat superior de consciència. 

Pondicherry, 27 de febrer 1957

  • Raimon Panikkar, L’aigua de la gota. Fragments dels diaris, Herder, Barcelona, 2019, p. 93 i 38.

Com Panikkar a «Els tres moments kairològics de la consciència», altres autors contemporanis —Theilard de Chardin, Aurobindo, Neumann, Campbell, Fromm, Habermas, Foucault, Trias, Wilber… o el nostre Gebser— han traçat el seu dibuix de les èpoques, eons, etapes de l’evolució de la consciència humana, que malgrat les diferències marquen línies molt similars, tot i seguint una tradició que ve de lluny, sant Agustí, Joaquim de Fiore, Vico, Herder, Hegel, Compte… Una evolució de la consciència humana que Gebser qualifica d’etapes: arcaica, màgica, mítica, racional, integral… —terminologia que recull, per exemple, Ken Wilber al qui vam dedicar també una d’aquestes Lectures— i que és a l’espera d’una nova mutació.

Aquesta recerca ha generat un document que ha servit de guió de la sessió, amb una primera exposició i posterior col·loqui. Document que voldríem de base i estímul per a futurs estudis sobre aquestes convergències entre Panikkar i Gebser.