Francesc Mirabent

De família obrera, treballà d’empleat de banca fins que creà un negoci propi. Autodidacte, començà a conrear la novel·la i el periodisme. Estudià amb Serra i Húnter, i es doctorà el 1927. Col·laborà a la Revista de Catalunya, Revue d’Esthétique de París, Review of Aesthetics and Art Criticism, Revista de Ideas Estéticas, etc. Professor (1943) i Catedràtic (1950) d’Estètica a la Universitat de Barcelona, concebé l’estètica com a ciència independent, contrària a l’irracionalisme i al fisiologisme. A través de Serra i Húnter es basà en un realisme espiritualista heretat de la tradició de l’Escola Catalana de Filosofia. De la seva producció cal destacar L’Escola escocesa i la seva influència en els filòsofs catalans del segle XIX (1922), Els estudis filosòfics a Catalunya (1927), De la bellesa (1936), Dos poetas: Valéry y Claudel y la estética (1946) i Estudios estéticos y otros ensayos filosóficos (1958).